La seu de l'entitat ha estat, durant la segona quinzena de novembre, l'escenari de les primeres trobades del Fòrum Permanent de l’Acellec, que neix amb voluntat crear un espai estable de diàleg i d'intercanvi de coneixement i experiències per al conjunt del sector del lleure educatiu i sociocultural. La gran diversitat d'agents que hi han participat asseguren una visió completa i plural d'aquest àmbit d'activitat, que compta sempre amb elogis públics per la importància dels serveis que desplega, però que, en contrast, té dificultats per guanyar espais de representativitat i reconeixement davant de l'administració pública i dels òrgans competents en el seu àmbit d'activitat. 

El Fòrum s'ha organitzat  través de cinc grups de treball que segmenten el sector segons la tipologia d'activitats i serveis que despleguen. Són els de Temps Educatiu de Migdia (que inclou el menjador escolar), els Equipaments i Serveis Socioculturals, les Extraescolars i Lleure, el de Patrimoni i Educació i, finalment, el grup de Colònies. Entre els cinc àmbits s'han reunit presencialment més de cent persones, i s'han recollit també aportacions escrites per via telemàtica fins a completar gairebé 200 participants. La seu de l'Acellec ha estat, gràcies a això, una mena de hub temporal del sector, en el qual s'han pogut identificar les grans temàtiques que afecten la seva activitat, la diversitat d'agents que hi intervenen i múltiples òptiques o visions de futur. 

Després de les primeres trobades els participants rebran un recull complet de les aportacions realitzades, una breu anàlisi dels seus continguts i unes conclusions pràctiques que tindran la funció d'activar la segona trobada de cada grup, que tindrà lloc durant la segona quinzena de gener, amb l'objectiu que concretar els reptes de futur de cada àmbit. El procés culminarà amb una tercera sessió, prevista per al mes de febrer, entesa com a laboratori per generar projectes compartits que permetin treballar conjuntament per assolir els reptes plantejats. 

En el grup de colònies, dinamitzat per l'expert i auditor en seguretat del lleure infantil i juvenil Joan Antoni Rovira, van destacar els temes relatius al marc normatiu del sector, la projecció professional dels seus treballadors i la necessitat de garantir la universalització d'aquesta mena d'activitats. Els participants al diàleg, a més, van identificar quins són els principals obstacles que troben a l'hora de garantir la qualitat del servei.

La propera trobada de treball d'aquest grup està prevista per al 21 de gener de l'any vinent.

El segon grup a reunir-se va ser el d'extraescolars i lleure, dinamitzat pel professor i investigador universitari en l'àmbit de la pedagogia, Edgar Iglesias. 

L'equitat i la necessitat de promoure polítiques de suport a les famílies per assegurar que tots els infants tinguin accés a serveis d'educació no formal fou un dels temes estrella del diàleg. Però també es va parlar de la formació dels professionals d'aquest tipus de serveis, de la necessària vinculació amb el sistema educatiu i de la creixent demanda d'atenció a infants amb necessitats educatives especials. 

La segona trobada d'aquest grup tindrà lloc el 22 de gener de 2026.

El grup d'equipaments i serveis socioculturals el va conduir l'antropòleg social i cultural Pep Guasch, que va posar un especial interès a identificar les principals problemàtiques associades amb la gestió dels centres públics de proximitat, com els centres cívics, equipaments juvenils, casals infantils i espais de dinamització de la gent gran. En aquest àmbit va ser especialment rellevant el debat sobre la qualitat de la contractació pública, i també per això hi van tenir un paper destacat els participants que representaven les administracions.

Els participants a aquest grup de treball estan citats per a una nova trobada el 22 de gener de l'any vinent. 

El quart grup a activar-se va ser el de patrimoni i educació, dinamitzat per Helena Minuesa, museòloga i tècnica de cultura. El reconeixement professional dels treballadors que ofereixen els serveis educatius i de mediació en museus i equipaments patrimonials va centrar bona part del debat, i els participants van dedicar temps a reflexionar sobre els seus perfils acadèmics i laborals i sobre l'adequació del conveni del sector a la seva singularitat. Hi va haver un ampli acord sobre la necessitat de promoure la cultura com a servei essencial per a la ciutadania.

Els més de trenta participants a aquest grup estan emplaçats a una nova trobada el 26 de gener de 2026.

Per cloure la primera ronda de trobades del Fòrum Permanent es va celebrar la sessió de treball del grup de Temps educatiu de migdia, amb Marta Pascual com a dinamitzadora, antropòloga i tècnica de formació. Els criteris de qualitat alimentària, la creixent complexitat logística en la prestació d'aquest servei, l'encaix complicat amb les dinàmiques escolars i la dotació insuficient de monitors per a alumnes amb necessitats educatives especials van ser algun dels temes que més temps van ocupar el diàleg dels participants. 

La segona ronda de trobades la clourà també aquest grup de treball, el 28 de gener vinent.

Malgrat que amb el nombre d'inscripcions assolides en aquesta primera fase del Fòrum Permanent la continuïtat dels grups de treball està més que garantida, la porta continua oberta si altres organitzacions o persones expertes tenen interès a participar-hi. Tota la informació del Fòrum i la butlleta d'inscripció es poden trobar en aquest enllaç.