La jornada ha evidenciat que moltes empreses tenen dificultats per trobar professionals amb les competències adequades, mentre que part de l’alumnat acaba els estudis sense una sortida clara. Davant d’aquest escenari, els participants han indicat que s'hauria de caminar cap a una connexió molt més directa i constant entre el món empresarial i el sistema formatiu.

Un dels missatges amb més força ha sigut que els centres de formació han d’estar allà on hi ha l’activitat econòmica. Apropar l’oferta formativa als entorns productius com una condició clau per detectar necessitats reals, facilitar la col·laboració amb les empreses i millorar la inserció laboral.

El fòrum també ha reivindicat que el talent ja és als centres de formació, integrat per persones de perfils i orígens diversos, i que cal reforçar els ponts directes amb les empreses per activar aquest potencial. En aquest context, s'ha posat èmfasi especial en la tasca dels orientadors professionals, figures estratègiques per acompanyar als professionals identificar mancances formatives i detectar oportunitats d’inserció.

A més, s'ha insistit que les empreses han de definir millor els perfils que requereixen, perquè els centres puguin ajustar continguts, especialitats i itineraris amb més agilitat. Paral·lelament, s'ha defensat un model formatiu menys centrat en el títol i més orientat a competències i ocupabilitat.

El debat ha abordat qüestions estructurals com la planificació de l’oferta i la figura de la governança en aquest sistema, així com la gestió del talent, entre la captació de perfils externs i el reforç del talent local. El fòrum ha conclòs que reduir l’escletxa entre formació i ocupació el  sistema hauria de ser més flexible, coordinat i arrelat al territori, capaç d’anticipar canvis i respondre a les necessitats reals de l’economia.